Sr Rosell, el problema és que els homes encara no hem entrat en casa

L’empresari català i president de la patronal espanyola, des de fa més d’un lustre, Juan Rosell, va responsabilitzar de l’alta taxa d’atur a les dones i la seua incorporació al món del treball. Les declaracions en un fòrum castellonenc han escandalitzat a molta gent però segueixen la lògica capitalista vertebrada pel patriarcat. Però, Sr. Rosell, la responsabilitat és de la reforma laboral, de la seua acumulació de capital i que els homes encara no hem entrat en casa, l’esfera domèstica, reproductiva i dels afectes. El Sr. Rosell és fruit d’una estructura social basada en la dominació cap a les classes populars i cap a les dones. L’èxit de les classes populars i de les dones, efectivament, col·lapsa el seu sistema. El canvi de paradigma socioeconòmic ha d’acompanyar-se per un canvi cultural de gènere.

La crisi econòmica ha accelerat l’esgotament de la masculinitat hegemònica. Actualment, molts homes en l’atur de llarga durada, educats per ser pares de família, viuen en la contradicció de ser mantinguts per les seues dones o mares. Una contradicció, un escenari de tensió, que comporta més violència de gènere, alcoholisme, aïllament social, depressió i suïcidis. Afortunadament, la crisi (estafa) també pot ser una oportunitat, per generar alternatives, en aquest cas, les “noves masculinitats” (segurament, poc noves) vinculades a valors tradicionalment lligats a les dones com la cultura de la pau, l’afectivitat o el diàleg. Un esforç de viure a contracorrent, veure qüestionada la teua virilitat i acceptar les mateixes contradiccions d’una educació patriarcal amplificada pels mitjans de comunicació basada en l’agressivitat i el conflicte. Des del feminisme hem de seduir als homes que encara es resisteixen per veure les bondats i privilegis de les noves masculinitats, o almenys, per veure com la “masculinitat hegemònica” ens ha perjudicat; reduït l’esperança de vida 5’4 anys, taxa de suïcidis, població penitenciaria, accidents de tràfic, consum d’alcohol… Un canvi cultural basat en una reconfiguració de l’espai i temps.

Les ciutats s’han convertit en llocs de trànsit i cal recuperar l’espai públic per conviure, amb la perspectiva de gènere, els drets de la infància, com poder jugar al carrer, disposar de mobiliari urbà que permeta el diàleg i no donar-se l’esquena, mobilitat sostenible davant la invasió dels cotxes… Ciutats i pobles, de transit i ràpid, molt ràpid. Cal treballar per la gestió de nous usos de temps, polítiques de coresponsabilitat ,com el permís igual i intransferible per naixement o adopció o la custòdia compartida, la reducció de la jornada laboral, els horaris comercials, l’horari del prime time de la televisió, l’edat de jubilació o els deures escolars…

Un nou paradigma amb un nou espai/temps que permeta noves formes de relacionar-se. Els homes hem d’entrar en casa, hem de coresponsabilitzar-nos de les tasques domèstiques i de la criança dels nostres fills, si desitgem tenir-los,amb eines com la parentalitat positiva. Sens dubte, una criança afectiva permetrà noves relacions més saludables i menys agressives des de ben menuts. servirà perquè els nostres fills i filles observen nous rols de gènere i formes de relacionar-se basats en les noves masculinitats. Una realitat que haurà d’acompanyar-se per la coeducació a l’escola i la programació i publicitat no sexista als mitjans de comunicació.

Adolescents i joves educades en els valors del diàleg i la igualtat construiran relacions sentimentals ,allunyades del mite de l’amor romàtic, basades en la confiança, la cooperació i el respecte a l’espai propi. Noves relacions de parella que quan no funcionen optaran pel diàleg i la cultura de la mediació enfront de la judicialització i el conflicte. Relacions plurals, més enllà del binarisme de gènere i estereotips tancats. Les noves masculinitats vinculades als afectes i la criança també dels nostres majors, de les persones en situació de dependència, i de la comunitat, en general.

El doble repte és que els homes entrem en casa i assumim la nostra responsabilitat domèstica i afectiva, però també ajudem a feminitzar l’esfera pública, el món del treball, la política… Al capdavall, traduir com a èxit social l’equilibri entre allò públic, comú i privat, l’esfera reproductiva i productiva, la raó i els afectes, i no només una part que ens obligue a renunciar a l’altra depenen del nostre gènere.

Alberto Ibáñez

Secretari Autonòmic d’Inclusió i de l’Agència Valenciana d’Igualtat i membre de Joves amb Iniciativa-Compromís

Arxivat en: Comarques del Nord, Feminisme, Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *