És feixisme, no un escratxe

Cada dia és més evident la necessitat de teixir  un cordó sanitari als feixistes i als que utilitzen la violència que posant en perill la pluralitat i els valors de respecte per una convivència pacífica. Els demòcrates no podem romandre seguts front accions d’odi com el que ha patit Mónica Oltra ni tampoc front la normalització irresponsable dels mitjans d’esta realitat.

El canvi polític que s’ha encetat al País Valencià ha estat possible gràcies a la determinació de la societat civil en la construcció d’un poble lliure de corrupció; un poble que reivindica democràcia, dignitat i que està decidit a no abandonar els seus veïns i veïnes. Esta conquesta social i política s’ha produït a pesar d’anys de connivència i convivència de la dreta valenciana amb els moviments feixistes. Mostra d’esta realitat són les processons cíviques del 9 d’octubre celebrades a la ciutat de València, on aquests moviments organitzen el seu particular ‘viacrucis’ per agredir verbalment a tots aquells que no combreguen amb les seues idees. Enguany, els seus hits han sigut “Mónica Oltra, hija de puta” i “No se ven, no se ven los amigos de Guillem”, en referència a Guillem Agulló, un jove activista antifeixista de tan sols 18 anys, que va ser assassinat en 1993 per un grup de cinc neonazis.

De fet, la violència feixista al nostre país s’ha cobrat ja alguns assassinats que han quedat, d’alguna manera, impunes. Miquel Grau és altre assassinat del feixisme a Alacant en 1977. La ciutat ha tardat 38 anys en dedicar-li una placa, un carrer i concedir-li la Medalla d’Or de la ciutat; cosa que evidencia la falta de compromís d’alguns partits com el PP amb la democràcia i amb la condemna del feixisme. Ha estat després de les eleccions de 2015 i amb l’entrada de Compromís al Govern quan s’ha donat un pas valent de condemna a estes accions. Miquel Grau torna a reivindicar-se a la memòria col·lectiva i democràtica alacantina i valenciana.

La passivitat front l’onada feixista de les últimes setmanes ha degenerat en una impunitat innacceptable per a qualsevol demòcrata. La democràcia no es pot permetre la normalització d’un acte com el que ahir va patir la Vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, tildant-lo d’escratxe. Assetjar de nit, amb la cara tapada, cridar a la seua casa, intimidar i insultar no pot tindre cabuda en un context democràtic. D’igual manera, igualar España 2000 amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és una manipulació i una normalització d’esta acció d’odi irresponsable. De res aprofita que Oltra s’haja manifestat en reiterades ocasions a favor del diàleg, l’han assetjada perquè simbolitza el canvi social i democràtic que alguns volen aturar amb punys americans i banderes com a porres. Aquells que es creuen en el dret d’assetjar a una persona pel simple fet de pensar diferent, sols encaixen en un context feixista.

Alguna de les cares que ahir es van aconseguir identificar era la de José Luís Roberto, que va ser detingut durant la transició per la col·locació de bombes en València. Fets pels que mai va ser condemnat.

La permisivitat que s’ha tingut a València amb l’ultradreta ha d’acabar-se urgentment. Per això, des de Joves amb Iniciativa – Compromís volem traslladar tot el nostre suport a Mónica Oltra i emplaçar al Delegat del Govern i al Govern a teixir  un cordó sanitari front als feixistes i als que utilitzen la violència.

Per últim, convidar a tota la societat valenciana i espanyola a reflexionar sobre la responsabilitat que tenim tots i totes en la justificació d’aquesta deriva violenta i excloent que estem veient als carrers. Defensar una societat plural és bàsic en un model de convivència democràtic. Este atac d’odi no és un escratxe, és feixisme.

 

Arxivat en: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *