Fa ara dos mesos vam encetar des de Joves amb Iniciativa-Compromís un cicle per reivindicar reflexionar al voltant de la Memòria Històrica, la importància de la justícia i la reparació i el paral·lelisme entre les persones refugiades de la Guerra Civil espanyola i les d’ara.
Així doncs, hem visitat el treball que s’està desenvolupant a Alacant en la rehabilitació i posada a punt dels refugis. Hem realitzat taules redones sobre la situació dels camps de refugiats, entrevistes, articles. I concloguem aquest cicle després del Dia de la República coneguem i difonent en el treball que s’està fent a la ciutat de València en aquest sentit.
Per això, hui entrevistem a Glòria Tello, regidora de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals a l’Ajuntament de València.
P: Aquests últims mesos ha destacat, malauradament, la forta polèmica que ha hagut a la ciutat d’Alacant al voltant del canvi de noms de carrers. Quina valoració fas de tota aquesta situació i del posicionament del Partit Popular? A la ciutat de València actuen igual davant la posada en marxa de la Llei de Memòria Històrica? Quin treball et vas trobar en aquest àmbit quan vas arribar a l’Ajuntament de València?
Respecte a la polèmica a Alacant, em resulta indignant que ocorreguen estes coses tants anys després d’haver aprovat la llei de la memòria històrica, sabem que al Partit Popular este tema no li va gens bé. En este sentit ens ho tractaran de posar molt difícil, però açò no ens ha de fer perdre el rumb ni el compromís amb la ciutadania, estos fets ens han de valer per agafar més força.
A la ciutat de València partíem de 24 anys de govern del Partit Popular i en este sentit no hi havia treball consolidat, sols algunes iniciatives dels partits que en aquell moment ens trobàvem a l’oposició.
Ara, front a les diverses actuacions que ja hem dut a terme, l’actitud del PP és la de menysprear-les i tractar de ridiculitzar-les donant a entendre que hi ha altres problemes més importants o venent la idea que som uns radicals, ja sabeu 😉
P: Per a quan el canvi de noms de carres franquistes a València? Es tindrà en compte la perspectiva de gènere en aquest procés?
Probablement podrem iniciar les actuacions per canviar els noms dels carrers abans de l’estiu d’enguany. Hem volgut comptar amb un exhaustiu informe de la Universitat de València que ens avale cada canvi i això ens ha fet actuar amb menys rapidesa però amb més garanties.
Als nous canvis, sí prioritzarem a les dones, donat que el percentatge de dones que donen noms de carrers actualment a la ciutat de València és molt baix i volem ajudar a revertir esta situació. Tot açò ho hem de fer compatible amb infinitat de sol·licituds ciutadanes, que poques vegades es refereixen a dones, però per nosaltres és important.
P: A la ciutat de València s’ha iniciat la retirada de símbols franquistes presents a edificis públics. Sembla que està costant més que es retiren els símbols d’edificis que depenen de l’Arquebisbat i del Ministeri de l’Interior. A que creus que es deu?
Sí, és cert. Estem comprovant com hi ha certa reticència a ignorar la llei i la nostra instància per part de l’administració estatal i l’Arquebisbat. Hem, fins i tot, transmès a la Conselleria de Justícia la nostra preocupació per a què no quede en res.
Estic convençuda que la raó és la manca de ganes, convenciment o altes dosis d’irresponsabilitat, donat que saber-ho ho saben, nosaltres els hem avisat per terra, mar i aire.
P: Més enllà de l’aplicació de la Llei de Memòria Història amb la retirada de símbols i canvi dels noms dels carrers. En quina línia s’està treballant dins d’aquesta regidoria i quins projectes de futur es volem impulsar?
En estos quasi dos anys de legislatura, hem dut a terme ja varies actuacions:
- Vaig presentar una moció a l’últim Ple de juliol del 2016 per retirat els honors i distincions que el consistori encara tenia atorgats a personatges vinculats amb l’antic règim. La moció va ser aprovada, però ací els vots de PP i Ciudadanos han segut d’abstenció i les seues argumentacions sempre pivoten entorn a la idea de “hay otros temas más importantes, como os gusta abrir heridas, olvidar el pasado, etc.” el que ens indica que molt contents no estan.
- També hem dut a terme actuacions per la posada en valor dels espais de la memòria, ja que era molt gran la invisibilitat que fins ara havien tingut estos espais, invisibilitat provocada per l’anterior equip de Govern que durant 24 anys va tenir la ciutat de València.
- Hem iniciat una línia de publicacions que pretenen visualitzar la importància de la Capitalitat de la República que fa 80 anys vàrem gaudir
- Al passat Ple de març de 2017 vaig presentar una moció perquè València s’adherira a la Querella Argentina, moció que va ser aprovada
- I hem instat a les distintes administracions, institucions i particulars a fer acomplir la llei i retirar la simbologia franquista.
A futur, anem a inaugurar dos refugis de la Guerra Civil (el de la Casa Consistorial i el del Carrer Serrans) i iniciarem les actuacions per començar a recuperar el de la pedania de Massarojos.
Inaugurarem també una exposició a la Sala d’Exposicions Municipal, al voltant dels Refugis i la Guerra Civil.
També presentarem un llibre coordinat amb la Universitat de València, al voltant del 80 aniversari de la capitalitat de la República.
I ampliarem el nombre de panells informatius que senyalitzen espais de memòria, de manera que la ciutadania puga conèixer millor la importància al passat d’estos llocs.
P: La educació juga un paper fonamental en la construcció d’una cultura democràtica i amb els actuals programes educatius moltes voltes s’acaba la secundària sense conèixer amb prou faenes la història del segle XX. Haveu pensat alguna mesura en aquest àmbit?
És efectivament un aspecte important a tenir en compte. Des de cultura no tenim competències als programes educatius, però sí moltes de les accions que fem van encaminades a donar a conèixer la nostra història a nivell educatiu. Exemples clars poden ser: la futura exposició, la inauguració dels refugis amb les seues visites guiades també per escolars, les publicacions o els panells informatius que ens mostren els espais de la memòria per tota la ciutat.
P: Creus de la Transició va tindre alguna cosa veure en aquest oblit col·lectiu al voltant de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista? Creus que la Transició va tindre alguna cosa de ficció o impostura?
Pense que probablement la Transició no va avançar tant com calia, sols d’eixa forma podem explicar moltes de les coses que hui ocorren i el retard en la trobada de la normalització democràtica que altres països ja tenen tant assumit.
P: Quin paper creus que hem de tindre les organitzacions juvenils al respecte de la recuperació de la Memòria Històrica?
Vosaltres sou peça clau, sou el nostre futur. En eixe sentit, la vostra implicació amb accions diverses (com esta entrevista) i la vostra preocupació pels temes de la Memòria Històrica, són la garantia d’un futur millor i d’una societat més normalitzada. Vos necessitem!
