És necessari dur a terme una reforma agrària, que implique una transformació radical en la manera com es gestiona i distribueix la terra agrícola, amb l’objectiu de promoure l’agricultura sostenible, garantint un accés equitatiu a aquest recurs fonamental. Aquesta reforma es basa en la idea que la terra, com a bé comú essencial per a la producció d’aliments i la sostenibilitat de les comunitats rurals, hauria de ser gestionada de manera que beneficie el conjunt de la societat i no només uns pocs propietaris privats.
La proposta de nacionalitzar o redistribuir terres agrícoles busca trencar amb les estructures de propietat concentrada que sovint resulta en pràctiques agrícoles insostenibles i en desigualtats en l’accés a la terra. En nacionalitzar les terres, l’estat assumeix la propietat i la gestió de grans extensions agrícoles, amb l’objectiu de reestructurar el sistema de producció agrícola per assegurar que siga més justa i sostenible. Això podria incloure la implementació de pràctiques agrícoles ecològiques, la promoció de cultius diversificats i la conservació del sòl i de l’aigua, amb un enfocament en la preservació del medi ambient i la seguretat alimentària.
A més de la nacionalització, la redistribució de terres és una eina clau per assegurar que l’accés a la terra no estiga monopolitzat per uns pocs grans propietaris. Redistribuir terres agrícoles significaria repartir les terres a petits agricultors, cooperatives i comunitats locals, permetent que una major part de la població tinga accés a recursos agrícoles essencials. Aquest procés de redistribució podria ser dissenyat per assegurar que les terres siguen utilitzades de manera sostenible i que els agricultors tinguen el suport necessari per a adoptar pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient.Aquesta reforma agrària tindria múltiples beneficis. En primer lloc, promouria una agricultura més sostenible, adaptada als criteris de la producció ecològica i a les necessitats locals, reduint la dependència de pràctiques intensives que poden ser perjudicials per al medi ambient. En segon lloc, milloraria la seguretat alimentària, ja que un sistema agrícola més diversificat i localitzat seria menys vulnerable a les fluctuacions del mercat global i a les crisis alimentàries. En tercer lloc, la redistribució de terres contribuiria a reduir les desigualtats socials i econòmiques, pel fet que permetria a una major part de la població accedir a recursos productius i participar en l’economia agrícola de manera més equitativa.
Implementar una reforma agrària requereix una profunda reestructuració de les polítiques agrícoles i de propietat de la terra, amb un enfocament en la creació d’un sistema que prioritze el benestar social i ambiental per sobre dels interessos privats. Això implicaria desafiar les pràctiques actuals de concentració de la terra i d’agricultura intensiva, i establir mecanismes de gestió pública o col·lectiva que promoguen una utilització justa i sostenible dels recursos agrícoles. En definitiva, la reforma agrària busca transformar l’estructura agrícola per construir una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el medi ambient, assegurant que els recursos agrícoles servisquen per al benefici comú i no només per als interessos d’una minoria.
