L’objectiu de regular el sector financer és previndre les crisis financeres, minimitzant el risc de col·lapses financers que puguen desencadenar en crisis econòmiques, al mateix temps que s’assegura que els consumidors estiguen protegits contra pràctiques abusives i riscos excessius.
Per això cal una regulació bancària estricta, implementant regulacions més estrictes sobre els bancs, incloent-hi majors requisits de capital i reserves per a assegurar que les institucions financeres tinguen la capacitat de suportar pèrdues sense necessitar rescats públics. Enfortir la supervisió de les institucions financeres i exigir una major transparència en les seues operacions és bàsic per a evitar pràctiques enganyoses i fomentar la confiança en el sistema financer. Així mateix, regular els mercats de derivats i altres productes financers complexos resulta indispensable per tal d’evitar excessos especulatius i reduir el risc sistèmic.
D’altra banda, existeix una necessitat urgent de regular les polítiques de compensació en les institucions financeres per a descoratjar comportaments d’alt risc que busquen beneficis a curt termini a costa de l’estabilitat a llarg termini.
Cal crear i enfortir aquells organismes que defensen els consumidors perquè puguen intervindre en disputes, mediar en conflictes i garantir que els drets dels consumidors siguen respectats al mateix temps que es promoguen programes d’educació financera perquè els consumidors puguen prendre decisions informades sobre l’ús de servicis financers i la gestió dels seus diners.
Som, defensors de l’establiment d’una banca pública i d’un impost a les transaccions financeres internacionals com a principals mètodes de regulació. Malauradament, és comuna una visió política que prioritza la construcció de grans obres, festes i espectacles diversos de gran vistositat, que inverteix pensant més en la imatge que ofereix el país cap a l’exterior que en el benestar de la població. Malgrat la modernitat amb la qual es revesteixen aquestes polítiques, aquesta visió és més antiga del que pot parèixer i ha marcat la pauta durant segles, quan la glòria d’un regne es quantificava per la magnificència dels seus monuments, el lux de la cort i el poder del seu exèrcit. No obstant això, aquest punt de vista obvia que actualment hi ha una diferència: abans no importava massa en la imatge d’un estat el benestar del poble, però ara la qualitat de vida de la població forma part bàsica del prestigi i la imatge d’un país. En conseqüència, aquestes polítiques ja ni tan sols acompleixen correctament allò que persegueixen. Nosaltres no neguem la importància que tenen les festes i la necessitat de la seua realització, ni tampoc neguem la conveniència d’executar una obra de gran envergadura en alguna ocasió i no estem en contra dels esdeveniments esportius o de qualsevol mena.
Nosaltres els que condemnem són aquells que basen la política en eixes coses, perquè la prioritat dels governs, com hem dit adés, ha de ser la felicitat de la persona al llarg de la seua vida, no únicament en moments puntuals. Senzillament creiem que, per exemple, és més important treballar per conciliar l’oci nocturn juvenil amb el descans dels veïns, construir residències per a les persones majors o promoure l’esport infantil i en els adults. Volem governs que invertisquen els diners en millorar la felicitat de tots els dies en la seua població.
