En el procés electoral del 26J, vam ser més de 8 milions de joves en edat de votar, però la realitat és que més del 70% d’ells estaven poc o gens interessats per la política. Els motius són molts i molt diferents però el resultat és el mateix de manera recurrent: els joves no ixen a votar, no lligen els periòdics, no opinen sobre qüestions polítiques, no militen en partits…
L’hegemonia dels partits polítics a Espanya ha permès que els joves quedem relegats a un segon pla. La política s’ha convertit en un mer circ en el qual els poderosos de tratge i corbata, ens han llançat a l’arena com a carn de canó on ens han despullat dels nostres drets i llibertats. Ens volen sords, muts i cecs, sense idees pròpies, sense pensament crític, subjugats a la incultura, presos de la desídia de vella política, perquè saben que des de la joventut naix el canvi, naixen les idees noves que poden arribar a acabar amb els seus llegats.
En els partits amb una trajectòria sòlida, com són el PP i el PSOE, és molt més complicat per als joves trobar maneres d’incloure’s en l’estructura com a actors polítics principals. El lloc que històricament hem ocupat els joves en els grans partits és en l’estructura de suport; els joves hem ocupat posats com a coordinadors de campanya, com a atractiu per als joves votants, més no com a candidats. Però açò ha començat a canviar.
Partits com Compromís, han situat en els llocs d’eixida a joves, tant a nivell local, en els Corts Valencianes, o en el Congrés dels Diputats, que independentment de la seua edat han tingut accés a aquests llocs polítics protagònics.
Molts parlen de governs de canvi, però perquè açò es produïsca, primer hem d’abordar el problema d’arrel. Els partits necessiten un aire de canvi, noves idees i regeneració. Han d’acabar amb l’aire ranci i les idees tan ancorades en el passat que moltes vegades ens recorden a l’època de la Dictadura Franquista. Un canvi en l’estructura i deixar que els joves aportem els nostres coneixements tendint un pont entre el nou i el vell, creant una perfecta sinergia.
Karl Heisenberg va dir: “El món serà el que la joventut vulga; si aquesta ama la veritat i el bé, açò hi haurà en el món”, per a ell era molt clar que la joventut tenia en les seues mans el poder per a canviar el món, cosa que també saben els vells polítics que no volen desprendre’s dels seus càrrecs i els seus privilegis, per açò ens impedeixen avançar i que deixem que les nostres idees es desenvolupen per a deixar arrere aqueixa vella política decadent i obsoleta.
Per tot açò el primer pas que hauríem de seguir per a poder aconseguir un govern de canvi en les institucions ha de passar primer per canviar els propis partits polítics, però mai a canvi d’oblidar d’on venim ni el nostre passat.
Noemí Candela Navarro
Secretaria del col·lectiu de Joves amb Compromís per Crevillent
