No és d’estranyar que a hores de hui, la paraula solidaritat haja quedat reduïda a escassos moments del dia a dia. En un món socioeconòmic basat en la superació a costa dels altres, es fa difícil contemplar la possibilitat de parar-se i ajudar a la resta. En un ambient com aquest la frase “no és més ric, aquell que més té, sinó aquell que més pot donar” és past de l’oblit, i substituïda per altres… Hi ha qui diu què, si ens posarem a observar la història, veuríem com aquesta es repeteix, un cop darrere d’altre, “cada individu no pensa més que en si mateixa”.
Si considerem aquesta afirmació com a una cosa vertadera i absoluta, dins de cada ser humà que ha pogut xafar la terra, quina naturalesa posseeixen els fets solidaris? Els podem anomenar així? “solidaris”. Si observem la etimologia de la paraula “solidari”, podem contemplar com aquesta prové del terme llatí (soliditas), el qual feia referència a una realitat homogènia entera i unida on els elements que conformaven eixe tot eren d’igual naturalesa. Allò habitual era parlar d’una acció davidosa i benintencionada.
Si la relacionem en altres camps, també amb el pas de la història, observem com la política i la religió necessitaven que aquest concepte quedés gravat a la ment humana per a poder conviure en una societat, crear una organització, una autoritat i una subsidiarietat.
Per altra banda, l’observació del comportament humà ha comportat el fet d’ elaborar altres teories com que, la solidaritat és només una extensió de l’egoisme pur i dur que suportem a sobre. Considerant així els actes desinteressats, com una recerca de trobar una autosatisfacció de considerar-se una bona persona capaç de delegar els seus propis interessos en nom d’altres, encara que no més enllà d’una crua realitat de poder satisfer uns interessos individuals.
Tot i així, podríem ometre la recerca de trobar el per què, la raó o el interès de dur a terme els actes solidaris i simplement fer-los de manera què, la solidaritat desproveïda d’un origen continu brotant de les persones i així poder seguir trobant actes i mostres d’un interès més enllà del propi. Que siguin els exemples d’allò que considerem “solidari” el que prenga la veu i no paraules marcades d’influències. Al cap i a la fi la solidaritat no és una paraula superficial, sinó un sentiment i la determinació ferma i perseverant d’obstinar-se pel be comú, és a dir, el be de tots i cada un per a que tots siguem igualment de responsables de tot i de tots.
Ian Ferrer
Comarques Centrals
