Als desplaçaments massius de poblacions per els conflictes armats i la violència generalitzada en nombroses zones del planeta, que ara estem vivint tan de prop amb la crisi dels refugiats de la guerra de Síria a la que la Unió Europea està responent d’una manera cruel i inhumana, es sumen la pobresa i la degradació mediambiental com principals causes de migracions forçades.
La manca, cada volta més creixent, d’aigua potable a comunitats de la Índia, Xina i Mèxic, els aqüífers de les quals s’han buidat per complet. El creixement del Gobi, ha esdevingut els anomenats “refugiats del desert” que han tingut que marxar cap a Mongòlia, Ningxia i Gansu. El mateix ocorreix a Iran, on comunitats properes a Teheran han sigut abandonades per l’extensió del desert i la falta d’aigua.
L’altra gran contingència ambiental, és l’associada amb l’elevació del nivell del mar, la qual es preveu que produirà inundacions extremes a Xina, Indonèsia, Pakistan, Filipines, Corea del Sud, Tailàndia i Vietnam, el que forçarà a milions d’èssers humans a moure’s cap a l’interior dels seus països.
Segons els càlculs d’ACNUR, en els pròxims 50 anys entre 250 i 1.000 milions de persones es veuran obligades a abandonar les seues llars i traslladar-se a altra, regió o inclús a altre país si no comencem a plantejar polítiques per aturar el canvi climàtic. A més aquests refugiats, que fugen d’un entorn hostil on el clima o els desastres mediambientals els han deixat sense aigua i aliments manquen, no obstant això, d’un estatuts jurídic que els empare.
A més, el 75% de les poblacions que seran assotades per aquestes violentes migracions climàtiques, radiquen en les àrees més pobres del planeta: com Àfrica, Àsia i Amèrica Latina.
És a dir, malgrat l’estès canvi climàtic del planeta causat principalment per les decisions econòmiques i polítiques dels estats poderosos i del consum desmesurat i agressius que les seues poblacions fem sobre els recursos naturals, són els països pobres els que han d’enfrontar-se amb un problema que amb prou feines han contribuït a crear.
Si als països rics hem viscut per damunt de les possibilitats i recursos del nostre planeta, perquè és urgent tallar les emissions que danyen perillosament el medi i perquè comencen a faltar matèries primeres vitals i les conseqüències d’aquesta situació les estant patint principalment els països pobres. Igual no és descabellat pensar que tenim la major part de responsabilitat per revertir la situació. I revertir aquesta situació passa per una paraula, com diu Beppe Grillo: menys. Menys treball, menys energia, menys matèries primes.
