En un món canviant, en constant evolució, les inquietuds de la ciutadania van en augment, l’interès per la política ha disparat les queixes, els suggeriments, les aportacions, les ganes d’influenciar, de canviar-ho tot, de millorar.
Els grans partits polítics ens varen fer creure que la democràcia consistia a dipositar una papereta en una urna cada quatre anys i després, una vegada escollits els representants, ja s’encarregarien de governar-nos, però sense tenir en compte la nostra opinió quotidiana. Com si el càrrec fou un xec en blanc i els fera intocables durant el seu mandat.
Però no. Les persones han dit prou, la gent vol participar, vol ser escoltada i tinguda en compte, l’associacionisme ciutadà torna a estar viu i, com en èpoques passades, està qüestionant certs funcionaments i comença a fiscalitzar-nos per no caure en autoritarismes d’infaust record.
Vivim en democràcia i tenim mecanismes suficients per articular la participació, tant de les persones individuals, com del teixit associatiu, perquè el desig de participació d’anys enrere s’ha convertit en una realitat quotidiana i enriquidora de la vida ciutadana.
Hem d’entendre la participació ciutadana com un procés d’aprenentatge continu per millorar la qualitat de les decisions públiques. Un procés dinàmic i obert, que ha de configurar la relació entre l’administració i la ciutadania. Una oportunitat per donar veu a les persones de manera continuada, una oportunitat de millorar la qualitat democràtica d’aquest País. I en açò estem.
Susana Pérez Alonso
Coordinadora d’Institucional de Joves amb Iniciativa-Compromís
Regidora de Participació Ciutadana en Benicarló
